A començaments de juny, com cada any, estem llestos per a emprendre les travesses cap a la nostra destinació d’estiu. Enguany anem cap a Itàlia però, en les primeres singladures, navegarem cap al golf del Lleó, França i Còrsega.
El matí arriben esglaonadament els tripulants de l’Onas amb els que compartirem la primera gran travessa d’aquesta temporada. Alguns són companys habituals, d’altres repeteixen després d’uns anys i algun s’estrena a bord de l’Onas. Cada un de nosaltres aportarà les seves expectatives, personalitat i experiències conformant aquest viatge i fent-lo irrepetible.
Bufa el vent del sud, ben establert. No cal pensar-hi gaire, un cop tots a bord i fetes, a corre-cuita, les explicacions de rigor salpem com més aviat millor per a aprofitar el vent favorable. Naveguem tot el dia a vela, molt ràpids. De mica en mica el vent puja fins a força 7 i la maror comença a ser important. Els serveis meteorològics oficials francesos i espanyols anuncien al vespre un avís de temporal al golf de Lleó. La prudència s’imposa i decidim buscar refugi per a deixar passar la ventada. Intentem evitar, si és possible, les recalades nocturnes però protegits pel Cap Bear de la maregassa del sud entrem sense problemes, de matinada i en una boirina fantasmagòrica a Port Vendres, a la Catalunya nord. Hem fet més de cent milles en catorze hores. Gran cavalcada!! Ho celebrem, un cop amarrats, amb un gintònic de gin Xoriguer i anem a dormir cansats i contents
L’endemà comprovem que la situació meteorològica s’ha complicat una mica. Després del temporal de xaloc n’anuncien un altre de mestral… molt primaveral!! Aprofitem l’aturada per a anar d’excursió a la torre de sant Elm, fer una volta per la vila medieval de Cotlliure, visitar la tomba del poeta i tastar els vins locals.
Els dies vinents ens caldrà matinar per a aprofitar les “finestres meteorològiques”. Amb la cua del temporal de sud ens enfilem fins a la bonica ciutat occitana de Sète per a recalar-hi poques hores abans que salti la tramuntana i que, l’endemà, la rolada prevista del vent cap a mestral ens permeti navegar, molt ràpids i còmodes, fins a Marsella. Tal i com hem previst, a última hora de la tarda amarrem a les instal·lacions de la Societé Nautique, al Vieux Port, on l’Onas, un Gernan Frers dels anys 70, no desentona entre els luxosos velers clàssics.
L’endemà gaudim de les comoditats del club nàutic, comprem pa, fruita, verdura i visitem Notre Dame de la Garde, la gran catedral romànica que corona la ciutat i està plena d’exvots mariners. Hem travessat el golf del Lleó navegant pràcticament sempre a vela i sense menjar-nos cap “marrón” important però encara queden moltes milles per fer i cal aprofitar la següent “finestra” per a travessar cap a Còrsega. Tot i que ens hauria agradat passar uns dies a les Calanques i a les illes Hyeres s’apropa un episodi de pluges i vents de llevant que afectarà la Provença i la costa Blava. Millor estalviar-nos-el. Salpem al vespre, cenyint a les últimes fuetades de vent contrari per a anar-nos acostant, bordada a bordada, a cap Sicié. Finalment el vent cau, tal com estava previst, i podem posar proa a l’illa de Còrsega, a motor. La primera nit d’aquesta travessa és molt tranquil·la, només una mica de mar de fons que, a poc a poc, va disminuint i l’intens tràfic de mercants, ferris i grans creuers que ens obliguen a vigilar l’horitzó i les pantalles de la taula de cartes.
A l’alba tornem a navegar a vela amb un vent del NNE petit però suficient per a fer cinc o sis nusos de velocitat. Poc després una tonyina d’uns deu quilos mossega un dels esquers que arrosseguem per la popa. Ens costa déu i ajut pujar-la a bord però ja tenim peix fresc assegurat per als dies vinents. L’Ana en farà uns talls arrebossats amb sèsam per a picar, els millors filets a la planxa per a dinar, amb ceba i vi blanc per a sopar i un marmitako per a l’endemà. Súper!!
A la tarda amb la mar com un plat el vent refresca, accelerem i abans que es faci fosc albirem les altes muntanyes de Còrsega. Poc després de la mitjanit deixem per babord el far de les illes Sanguinàries que guarden pel nord l’entrada de la gran badia d’Ajaccio i travessem la calma nocturna fins al fons del golf per a tirar l’àncora al peu de la ciutat, una altra recalada nocturna. Acabem la botella de Xoriguer amb una ronda de gintònics de celebració i anem a dormir.
Un cop llevats i esmorzats tranquil·lament, és diumenge i no tenim pressa, salpem cap al sud per a fondejar en alguna cala propera. Quan som al mig de la badia d’Ajaccio albirem un bufador a prop de l’Onas: Balenaaaa!!! Un catxalot nedant tranquil·lament en superfície! Ens permet acostar-nos a una distància prudencial i al cap d’una estona se submergeix ensenyant la cua per a fer una immersió llarga i profunda. Impressionant!!!
Anem a fer un bany a Chiavari, una bonica cala tranquil·la deshabitada i a la tarda travessem el golf de Valinco fins a Campomoro. Un fondejador ben arredossat perquè esperem una mica de moviment per a la propera nit. Poc després de sopar entra el primer grop, amb vent, pluja, llamps i trons. L’Onas aguanta el fondeig impertorbable però al volant nostre van garrejant els veïns… quina llauna!! Ens obliga a estar tota la nit vigilant que no ens caigui al damunt cap dels que, malauradament, no han aconseguit fixar l’ancora al fons.
Segons la previsió meteorològica, després de les pluges hauria d’entrar vent del nord-oest moderat, perfecte per a navegar fins a Castelsardo, a Sardenya, la nostra pròxima destinació però el vent es mantindrà tot el dia en el sud-oest amb força 6 i una mar cada cop més grossa. Un dia llarg després d’una llarga nit, cenyint contra la maregassa, amb trinqueta i la major ben arrissada, sort que tenim un vaixell valent que no s’espanta per res!. A la tarda entrem a Castelsardo blancs de sal i baldats però som rebuts efusivament pels mariners. És un dels nostres ports preferits i ens coneixen. Posem la roba d’aigua a eixugar, baldejem i gaudim d’una llarga dutxa d’aigua ben calenta.
La maregassa i el vent del dia abans han quedat en no res, aquest és un mar de contrastos, naveguem en la mar en calma, amb un cel radiant i el mestraló habitual del bon temps a l’Estret de Bonifaci fins a l’illa de l’Asinara.
Aquesta illa fou durant molts anys una presó de màxima seguretat, avui és un parc natural on ases salvatges endèmics, cabres i senglars campen lliurement sense que ningú els molesti.
Prenem una de les boies del parc a Cala d’Oliva sobre unes aigües turqueses i transparents. És el nostre fondejador preferit, prop del poble emblanquinat, en realitat eren les residències dels funcionaris penitenciaris i les seves famílies. Després de dinar fem l’excursió habitual fins al pic de les antenes, una volta a peu d’unes quatre hores en què anirem topant-nos successivament amb cabres, ases i senglars poc acostumats a veure gent i gaudirem de l’espectacular vista des del punt més alt de l’illa.
L’endemà, després d’esmorzar, salpem cap al sud per a encarar el pas de Fornelli que separa l’Asinara de Sardenya. És un pas complicat en el qual cal seguir una doble enfilació, primer per proa i després per popa, per a trobar fondàries d’almenys tres metres. L’hem passat moltes vegades però sempre amb una certa tensió, cal fer-ho ben concentrats i amb un estricte control de la navegació si no es vol acabar embarrancant a les pedres.
Un cop superat el pas retrobem la maregassa i el vent de mestral, favorables, que ens permetran navegar molt ràpids fins a doblar, a la tarda, els impressionants penya-segats del cap de la Caça i entrar en la gran badia del port del Compte on fondejarem ben arredossats dels vents del nord on fondejarem per a passar la nit i gaudir d’una fantàstica fideuà a bord.
En la darrera singladura d’aquesta travessa anirem a fondejar a cala de la bombarda, de sorra claríssima i aigües turqueses i amarrarem finalment al peu de les muralles de l’Alguer la ciutat catalana de Sardenya on podrem gaudir encara d’una bonica passejada per la vila vella. Una altra escala habitual de l’Onas en els darrers 25 anys.
