“…A Grècia, bressol de tantes coses, no s’hi va mai, sinó que sempre s’hi torna…”
Carles Riba
Fa un parell d’anys volíem fer la volta completa a Grècia però la puta pandèmia va trastocar aquests plans obligant-nos a triar opcions més casolanes i prudents. Així doncs, les dues darreres temporades hem navegat a les illes Balears que m’agraden molt i les estimo, però tinc ganes de marxa.
Durant anys vaig fer la volta a Menorca, una setmana rere l’altre, tota la temporada. Hauria estat fàcil no complicar-se la vida però tenia ganes de fer milles i anar més enllà de l’horitzó. He travessat l’oceà Atlàntic força vegades i conec molt bé el Carib però el que més m’ha agradat ha estat cabotejar la Mediterrània de punta a punta cada estiu, durant més de vint anys.
He anat variant els destins: Sicília, Les illes Toscanes, Sardenya, Les illes Pontines, Les Jòniques, el golf Sarònic, la costa Dàlmata… Al començament buscava una base apropiada i organitzava un recorregut circular al voltant. Els darrers anys feia tota la temporada en etapes, molt més complicat logísticament, menys comercial, potser, però molt més divertit.
Al cap de gairebé dos anys d’incertesa i de replegament, ens llencem a l’aventura reprenent i ampliant el programa original de l’any 20. Ara que encara tinc força, que no tinc l’ànima morta, i em sento bullir la sang vull complir el somni d’arribar a Istanbul en veler i fer la volta completa als mars grecs, bressol de l’imaginari col·lectiu que compartim els pobles de la Mediterrània.
Amb aquesta excusa creuarem tota la Mediterrània. Salparem aviat, el mes d’abril, perquè hem de navegar més de 1500 milles nàutiques però, sobretot perquè cal arribar al nord de l’Egeu abans que s’estableixi el Meltemi, el vent del nord que bufa amb força durant els mesos d’estiu entre Grècia i l’Àsia Menor. He planificat les travesses per a aprofitar de la millor manera possible els vents dominants de la Mediterrània i minimitzar la possibilitat de vents contraris en les singladures més llargues però ens caldrà, també, una mica de sort, habilitat i paciència per a gestionar situacions inesperades. Hi estem acostumats, és l’essència dels viatges en veler.
Deixarem doncs, la nostra base de Badalona a començaments del mes d’abril rumb a Sardenya i Sicília. Em fa molta il·lusió anar fins a les dues illes més grans de la Mediterrània en plena primavera quan estaran més verdes que mai i pràcticament buides de turistes. Esperem poder fer la passegiatta a Calasetta, menjar cuscus a Trapani i rodar pels carrerons de Palermo. Creuarem la mar Jònica fins a les illes d’Ítaca i Cefalònia, menjarem pop a la taverna d’en Iorgos a la petita illa de Kalamos i retrobarem la Fofi i en Kostas a Mesolonghi, en el golf de Patràs. Farem la volta al Peloponès i arribarem a l’Argòlida i l’Àtica. Amarrarem a Zea, l’antic port de l’Atenes clàssica i base habitual del veler Onas. Doblarem el cap Súnion navegant sota l’impressionant temple de Poseidó, si cal, hi farem un sacrifici per a demanar bonança en el trànsit dels estrets entre el continent i la gran illa d’Eubea, escenaris d’èpiques batalles entre grecs i Perses com les Termopiles o Marató. Coneixerem les illes Sporades, escenari de “Mamma mia” recalarem a Tesàlònica, albirarem de lluny el cim del mont Athos i recalarem a les tres grans penínsules que formen la Calcídia. Visitarem les illes més verdes de l’Egeu com Samotràcia i Tassos amb pressa per entrar als Dardanels on ens cagarem en el corrent, els vents contraris, l’intens tràfic mercant i, per a acabar-ho d’adobar, els feixucs tràmits fronterers turcs. Creuarem la mar de Màrmara fins a arribar, esperem, com a dignes successors dels Almogàvers fins a la Constantinoble Bizantina que aguantà encara mil anys després de la caiguda de l’imperi romà d’occident. No esperem ser anomenats megaducs ni tan sols paixàs només voldrem recalar a la ciutat, farts de cenyir, cansats i blancs de sal amb ganes de passejar, tastar el raki i comprar una catifa.
De tornada a Grècia passarem altre cop sota santa Sofia i la mítica Troia rumb a les Sporades Orientals i creuarem l’Egeu fins a les illes Cíclades. Navegarem d’illa en illa en el golf Sarònic, ens agradaria pujar a veure la posta de sol al temple d’Egina, veure teatre classic a Epidauros i banyar-nos les aigües transparents de Dokós. Doblarem el temut cap Maleas, al sud del Peloponès i tastarem les millors olives de Grècia a Kalamata. En la mar Jònica de nou passarem per Olympia i les altes illes de Zakhintos i Cefalònia. Veurem la vil.la d’Onassis a Skorpios i, finalment remuntarem cap al nord fins a Levkas, l’illa blanca i Corfú, on visqueren els germans Durrell.
Segueix molant, oi?
Arribar amb l’Onas a Istambul: això no tindrà preu…
Si!! en tinc moltes ganes
Un petonarro Isabel