Breu història del port de Barcelona

Hola soc l’Anna i em dedico a fer descobrir la ciutat a turistes i curiosos. Des de fa 7 anys tinc la meva web barcelonina.com on proposo diverses rutes per enamorar-se de Barcelona.

En aquest espai, que tant amablement, m’han deixat els amics de l’Onas, l’Ana i en Toni, us parlaré de la història del port de Barcelona.

Orígens del Port de Barcelona

Si ens submergim en la història de Barcelona, veurem que els seus fundadors van arribar per vaixell. És lògic pensar que sempre ha tingut port, doncs no, no ha estat així.

Els romans, fundadors de Barcelona ( Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino a l’època) utilitzaven les costes del Poble Sec com a port natural, i així va ser fins al fins al segle X. Més tard, entre els segles X i XIV, es va utilitzar com a port l’estuari que hi havia on avui en dia acaba la Rambla. Els vaixells hivernaven a la platja entre el Pla de Palau i la Ciutadella.

Sabem que al 1438, el rei Alfons el Magnànim va donar llicència per a la construcció de port i moll amb el privilegi de decidir i gestionar els drets d’ancoratge per a la conservació de l’estructura. També sabem que el mateix any es va col·locar una estacada[1], però no coneixem la situació exacta. Si avancem una mica en el segle XV, tenim constància que l’any 1474, durant el mes de setembre es va celebrar l’inici de les obres del port de Barcelona però per testimoniatges posteriors, sabem que les obres més que avançar, reculen, a causa de les llevantades. Caldrà arribar a l’any 1696 per a que Barcelona tingui finalment un port.

[1] Segons l’IEC, una estacada és una barrera feta amb estaques per protegir una riba dels embats de l’aigua

Consolidació com a Port Industrial

Serà a partir de la segona meitat del segle XIX quan el Port es consolidarà com a port industrial de la Mediterrània. L’escar construït per la Maquinista Terrestre i Marítima així com el Dic Flotant i Deposant construït a finals de segle XIX son dues de les estructures que el convertiran en un port de referència a la Mediterrània.

A més a més, durant la Primera Guerra mundial el port esdevindrà una zona de comerç neutral pels dos bàndols. I és que durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona, i més concretament el Paral·lel van viure una gran bonança econòmica. De fet, al Paral·lel hi havia una placa per donar les gràcies a la guerra. Com podeu imaginar, es va retirar.

Les Exposicions Universals arriben a ritme de Golondrina

Durant l’exposició del 1888, es posarà en marxa el servei de les Golondrinas. Leopoldo Herrera, un indià que havia fet fortuna a Cuba, aprofitarà l’efervescència econòmica barcelonina de finals del XIX i posarà en marxa un servei de petits vaixells a vapor per passatgers proposant tours panoràmics per dins el port, des de les Drassanes fins als Banys de La Barceloneta. Les embarcacions eren molt similars als que encara funcionen avui però sense la coberta superior. Aquesta atracció va començar a funcionar al 1884, quan encara no hi havia l’escultura de Cristòfol Colom!

L’any 1923 neix una altra companyia que farà competència a les Golondrinas i que es deia Gaviotas. L’any 1950 es fusionaran i conservaran el nom de Golondrinas, potser perquè supose que posats a pensar en ocells, les orenetes són més simpàtiques. El recorregut anirà canviant en funció de les diverses obres al Port i anar al “Rompeolas” a menjar els fantàstics musclos del Porta Coeli esdevindrà una activitat molt popular entre els barcelonins.

Amb la construcció del Port Olímpic i del Fòrum, les Golondrinas allargaran el seu recorregut i també modernitzaran la flota. Actualment proposen dos circuits diferents que permeten explorar tant el skyline de Barcelona com tot el port.

Els creuers fan escala a Barcelona

Actualment el port de Barcelona és el més gran del Mediterrani pel que fa a creuers i el quart del món, just darrera dels del carib. Amb set terminals per vaixells de creuer rep cada any més de 4,5 milions de creueristes. Són números que fan marejar a aquells que fa molts anys vèiem «Vacaciones en el Mar» i ens feia com gràcia allò del sopar amb el capità.

El tret de sortida de Barcelona con a port de creuers el donaran els Jocs Olímpics. L’any 1992 el port acollia 10 creuers que van complementar la manca de places hoteleres a Barcelona durant l’estiu olímpic. A partir d’aquell moment, la popularitat dels creuers va anar creixent així com les terminals dins el port per acollir vaixells de grans eslores. De fet, cada any, la companyia Royal Caribbean estrena un nou vaixell més gran que l’anterior i durant l’estiu, el seu port base és el de Barcelona. En el moment d’escriure aquest post, el creuer més gran del món és el Symphony of the Seas amb unes xifres d’impacte: 362 metres d’eslora, té una capacitat de fins a 6680 passatgers i 2175 tripulants. A dins té set «barris» diferents i més de 25 restaurants. Té també simuladors de surf, una pista de patinatge i una pista de bàsquet de mida oficial, entre d’altres.

Embarcacions de lleure al Port de Barcelona

No tot són embarcacions de milers de passatgers o vaixells que carreguen contenidors. Al Port també hi ha lloc per a les embarcacions de lleure i avui hi podem trobar dos Reials Clubs: el Marítim i el Nàutic. Amb una missió comuna, acostar-nos al mar.

El Reial Club Nàutic, es va fundar l’any 1876 i és el club esportiu més antic de l’estat espanyol. El seu nom d’origen era Club Català de Regates. Cada any, juntament amb la firma de cosmètica Puig, organitzen la Puig Vela Clàssica, una regata per a velers clàssics una bona oportunitat per veure preciosos velers d’època navegant per les nostres costes.

Per altra banda, el Reial Club Marítim de Barcelona neix al 1902 com a fusió de dos clubs precedents: un de rem i un de regates. Entre 1911 i 1957 la seva seu social era un edifici de l’arquitecte Enric Sagnier però una nova ampliació del port els va obligar a enderrocar-lo i traslladar-se a la seu social actual. L’any 1922 van organitzar el primer Campionat d’Europa de rem celebrat a Espanya.

Si durant al capvespre sortim a passejar pel Moll de la Fusta i arribem al Port Vell, els màstils dels velers amarrats ens recorden a ciutadans i forans que ens trobem en una ciutat marinera i com diu la dita popular «On hi ha aigua, hi ha vida».

Ens veiem en una de les meves rutes per Barcelona!